Fins a quin punt el fet d’utilitzar el llenguatge inclusiu és un avantatge o, en canvi, representa una limitació del llenguatge?

Paràgraf inicial

Per què es qüestiona el llenguatge inclusiu? Per què encara es fa debat sobre aquest tema? Des de quin punt de vista es pot percebre com a una limitació del llenguatge en comptes d’una mesura d’inclusió de bona part de la societat que no està suficientment representada pel llenguatge no inclusiu (o excloent)? Quines són les reticències i inèrcies culturals que s’oposen al llenguatge no inclusiu? Realment la in-evolució i l’estancament volgut del llenguatge ha de passar per sobre de l’evolució en pro de la inclusió per motius i inèrcies socioculturals i polítics? Per què no es potencia el llenguatge inclusiu? Per què no s’eliminen termes sexistes, racistes o homòfobs presents en el llenguatge quotidià? Per què es tendeix a associar el llenguatge inclusiu únicament a l’ús del femení genèric? Què és el llenguatge inclusiu? Com es pot fer pedagogia del llenguatge inclusiu? Quines perspectives de futur té el llenguatge inclusiu?

Paràgraf revisat

Quins arguments hi ha a favor de l’ús del llenguatge inclusiu i quins arguments en contra? Quins són els diferents punts de vista socioculturals i polítics? Es pot arribar a un consens per tal que el llenguatge no exclogui a ningú? Què fa que el llenguatge sigui excloent? Quines maneres hi ha que sigui inclusiu? És possible un llenguatge totalment inclusiu? Es pot plantejar un futur en que l’ús del llenguatge inclusiu no es qüestioni i que esdevingui el llenguatge “estàndard”?

Explicació i justificació

La revisió de les preguntes m’ha fet adonar-me que la meva tendència a l’hora d’abordar aquest tema és força reactiva. El fet de no ser lingüista, i que em reconegui molt abans com a antiracista, feminista o antihomòfob / pro-lgtbiq+, que pro ús correcte del llenguatge, ha fet que, ràpidament, les preguntes que m’han sorgit “a raig” hagin sigut de qüestionament cap a la posició que defensa que l’ús inclusiu del llenguatge pugui representar una limitació. 

Realment crec profundament que el llenguatge ha de ser una de les eines que permetin un canvi social cap a un futur més inclusiu i plural. I suposo, que llegeixo els arguments contraris a l’ús del llenguatge inclusiu com a un posicionament en contra d’aquest possible futur i com a aliats d’una societat injusta que no m’agrada. 

En tot cas, crec que les preguntes que han sortit de la revisió (mitjançant l’endreça, la fusió de preguntes o la jerarquització) permeten respondre amb més precisió, fermesa i justificació la pregunta inicial alhora que permeten plantejar un possible assaig.