Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial.

Una llengua, segons el meu punt de vista, és un sistema de comunicació, format per una sèrie de paraules, conceptes i regles, que és entesa per un grup de persones que formen part d’una mateixa comunitat. La llengua serveix per expressar idees i per construir una cultura conjunta i transmetre-la a les generacions futures. La llengua compleix una important funció dins les comunitats humanes, ja que fa possible l’entesa entre tots els seus membres, el traspàs d’informació rellevant per a la subsistència del grup i la creació de llaços interns entre els seus parlants, en facilitar l’expressió de pensaments, emocions i sentiments.
També la llengua acota els conceptes que som capaços d’entendre, depenent de si la nostra llengua té un terme o no per a determinades idees.
A més a més, representa un símbol d’identitat per als seus parlants, al distingir-los d’altres societats. Si la llengua és minoritària, aquest sentiment de pertinença s’incrementarà.

La llengua és cultura i a la vegada, és un mitjà per a la construcció de la cultura. És un mitjà per a la construcció de la cultura ja que totes les cultures es creen a través d’alguna llengua, en ser el vehicle mitjançant el qual es formen, s’expressen, s’aprenen i es transmeten els coneixements que conformen la cultura.
Alhora, la llengua és en si mateixa, cultura, pel fet que és una construcció humana que té com a objectiu millorar la vida de les persones.
És possible entendre i conèixer una cultura determinada aprenent la seva llengua perquè dins d’ella s’hi trobaran els pensaments, les creences i les idees d’aquesta cultura.

Després de realitzar les lectures, n’extrec vàries conclusions. Efectivament, és inqüestionable que la llengua és un sistema de comunicació i cada una té el seu propi lèxic, així com la seva pròpia estructura gramatical. També crec encertades les idees sobre com la llengua serveix per construir un sistema cultural i transmetre’l així com a eina per entendre’s entre els membres d’una comunitat. Però, és cert que la llengua acota la nostra capacitat d’entendre certs conceptes, depenent de si en la nostra existeix una paraula per nomenar-la? Després de les lectures, raono que no és un plantejament convenient. Com bé s’expressa en els textos, les persones som capaces de percebre i entendre coses que no tenen un mot concret en el nostre idioma. Són traduïbles en molts casos, encara que sigui amb una frase en comptes d’una sola paraula i a mesura que el món canvia, es van afegint paraules noves que s’adapten a la nova realitat. Per tant, sí que som capaços d’entendre conceptes que encara no tenen una representant a la nostra llengua.
Així i tot, tal com defensa el relativisme lingüístic o hipòtesis de Sapir- Whorf, en certa manera, la llengua que parlem sí que pot influir a com percebem i entenem el món. Afecta la nostra manera d’expressar pensaments, i l’estructura de la llengua pot influir en com ordenem les idees i els conceptes al nostre cap. Aquesta influència, però, no és tan limitant com podia creure inicialment. A més a més, existeixen altres factors que influeixen en com entenem el món, com pot ser la nostra experiència personal o la cultura de la nostra societat.

Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial

Sense fer una reflexió gaire profunda prèviament, per mi, una llengua és quelcom complex de definir. Principalment degut a la multitud de costats i punts de vista des dels quals es pot fer. Segurament el primer que em ve al cap quan em pregunto que és una llengua és una espècie de binomi poc definit entre dos conceptes diferenciats. Un primer concepte, potser més pràctic i tangible, en relació amb la comunicació entre les persones que comparteixen una llengua en qüestió i, un segon concepte, més abstracte i, per mi, profund, que està relacionat amb el rerefons cultural, significatiu i definitori d’una identitat concreta.

Així doncs, si ens referim al primer concepte de llengua per intentar respondre la pregunta, diria una llengua és un conjunt de símbols escrits i sonors ordenats d’una determinada manera per tal de donar significats al món concret, abstracte i ideal en què ens envoltem. A més a més, també afegiria que la llengua no només té una funció significativa, sinó que també té una funció comunicativa i expressiva que ens permet traspassar els significats i definicions d’una persona a una altra en tota mena d’escales i magnituds.

Per altra banda, referint-me al segon concepte i, amb una relació més estreta amb la segona pregunta de l’anunciat: “Quina relació creus que hi ha entre la llengua i la cultura?”, diria que la llengua no només dona significat al món concret, abstracte i ideal, sinó que, de forma automàtica, però subjectiva i parcial, també el defineix. I aquesta definició, en tant que subjectiva, és la que automàticament es converteix en una de les estructures principals de la cultura del grup humà o societat que la parla, l’escriu i que, en definitiva, l’utilitza.

Després d’haver-me documentat al respecte, principalment al voltant dels escrits sobre el llenguatge del lingüista Jesus Tusón, hi ha un aspecte que m’agradaria afegir en relació amb el segon concepte que he definit: la forta relació que hi ha entre la llengua i l’entorn físic on es parla.

Tal com ho expressa J. Tusón (1994), una part considerable del lèxic serveix per designar els objectes del món físic. Aquest fet és especialment important i profund quan es té en compte que els entorns físics del món són especialment variats i, que, per tant, el lèxic de cada llengua serà tremendament únic i definitori de la cultura física d’un ambient.

Bibliografia: 

• Tuson, Jesús, “Les llengües i les cultures”, El llenguatge. Barcelona: Empúries, 1994. p. 63-74
• Jesús Tuson, “Les llengües”, El llenguatge. Barcelona: Empúries, 1994. p. 33-47